Thursday, October 23rd, 2014

JOYA Barcelona 2014. My Visit.





A few days ago in Barcelona, the 6th edition of the JOYA fair was held during Contemporary Jewellery Week which also hosts many exhibitions in the city as well as the jewelry fair Espaijoia.  Over a few intense days I spoke with people I already knew but also met many others; every day more and more people move through this fascinating world of jewelry that approaches art.


Fa uns dies es va celebrar a Barcelona la 6na edició de la fira JOYA dins  la Setmana de la Joieria Contemporània que també acull a la ciutat moltes exposicions de joieria així com la fira Espaijoia. Uns dies molt intensos durant els quals vaig parlar amb persones que ja coneixia i també en vaig conèixer a moltes d’altres; cada dia som més els que ens movem pel món apassionant d’aquesta joieria que s’apropa a l’art.



Currently, information spreads quickly around networks and bears no resemblance to how we communicated just a six or seven years ago when I started this blog.  This year I frequently heard the comment that one knew the other through Facebook or Twitter or Instagram. On one day, Paulo Ribeiro, director of JOYA, hastily invited me to participate in a round table about the situation of jewelry, how to reach the public and the channels of communication.  I felt flattered but also ridiculous and out of place not knowing how to verbally express myself well in English, which nowadays is like being illiterate, and I mostly just listened to him, Marina Elenskaya and Sarah Mesritz from the magazine Current Obsession , Leo Caballero from Klimt02 and Marianne Gassier from the blog Bijou Contemporain. At the end everyone said that the talk had been very interesting and rewarding.


Actualment la informació s’extén ràpidament per la xarxa i ja no té res a veure amb com ens comunicàvem fa tan sols sis o set anys enrere, que és quan vaig iniciar aquest blog, per això aquest any se sentia sovint  comentar que un coneixia a l’altre a través del Facebook o Twitter o Instagram . Un d’aquells dies en Paulo Ribeiro, director de JOYA, em va convidar de forma precipitada a participar en una taula rodona on es parlà de la situació de la joieria, de com arribar al públic i dels canals de comunicació, em vaig sentir afalagada,  però també ridícula i fora de lloc en no saber expressar-me verbalment bé en anglès, fet que avui dia  és com ser analfabet i em vaig limitar a escoltar-los a ell i a la Marina Elenskaya i la Sarah Mesritz de la revista Current Obsession, en Leo Caballero de Klimt02 i la Marianne Gassier del blog Bijou Contemporain, en acabar tothom va dir que la xerrada havia sigut molt interessant i profitosa.



I started those days with the opening of the exhibition entitled “Ludus Gemmarum” by Lluís Comín and I at his shop/workshop.  It was a good experience and we are very happy. I would especially like to thank Marianne Gassier, blogger and passionate collector, who came wearing my “White Butterfly,” to Juan Riusech from Alliages gallery and Mar Sánchez who were the first to arrive, as well as Silvia Walz, Lourdes Carmelo and everyone else who joined us that evening. It was a day of openings which I ended by visiting “Amalgama” by Bigòrnia and Quars d’una collectives at In Barcelona Gallery, “Plateaus Jewellery Project” at Amaranto Joies, “Daily Delicious – Feast of Today” by Gesine Hackenberg at Klimt02 Gallery, and “Gioielli in Fermento” at Boffi.


Vaig començar aquests dies amb la inauguració de l’exposició titulada “Ludus Gemmarum” que vàrem fer conjuntament en Lluís Comín i jo a la seva botiga-taller, una bona experiència de la qual n’estem molt contents. Vull expressar especialment el meu agraiment a la Marianne Gassier, apassionada bloguera i col·leccionista, qui va venir vestida amb la meva “Papallona Blanca“, a en Juan Riusech de la galeria Alliages i la Mar Sánchez que van ser els primers en arribar així com també a la Silvia Walz, la Lourdes Carmelo i a tots els altres que ens van acompanyar aquella tarda. Va ser un dia d’inauguracions i després vaig fer el recorregut per aquestes altes: “Amalgama” dels col·lectius Bigòrnia i Quars d’una a In Gallery BCN, “Plateaus Jewellery Project” a Amaranto Joies, “Daily Delicious – Feast of Today” de la  Gésine Hackenberg a Klimt02 Gallery i “Gioielli in Fermento” a Boffi.



There were more participants than ever this time at the fair, coming from very different parts of the world, but both the Italians and the Greeks are two major groups among whom I feel at home. Jeweler Gigi Mariani won the JOYA award and will be the guest artist at the next edition; this year it was French jeweler Yannick Mur. At first it was a bit strange at the fair’s new location, but soon I got used to it and the very fact of being near one another favored communication. It was great seeing up close the work of Liana Pattihis and Jessica Turrell, two enamelists with radically different treatments of enamel. For Greek artist Akis Goumas this was his second year as a participant, having come with some of his friends and students. He is a warm person who, when speaking, captures the magic of everything that surrouds, their necklaces and brooches seem like chunks extracted from the seafloor.


En aquesta ocasió a la fira hi van haver més participants que mai i de molt diverses procedències, però tant els italians com els grecs formen dos grups importants entre els quals m’hi sento molt bé. En Gigi Mariani es va endur el premi JOYA i serà l’artista convidat de la propera edició, aquest any ho va ser la joiera francesa Yannick Mur. La nova ubicació de la fira se’m feia una mica estranya al principi , no obstant després m’hi vaig anar acostumant i segur que el fet d’estar molt propers uns i els altres afavoria la comunicació. Feia goig veure d’aprop els treballs de la Liana Pattihis i la Jessica Turrell, dues esmaltadores amb un tractament de l’esmalt radicalment diferent. L’artista grec Akis Goumas era el segon any que hi participava, amb ell van venir alguns dels seus amics i alumnes, és una persona que es fa propera i quan parla sembla que tot el que el rodeja queda atrapat per la seva màgia, els seus collarets i fermalls semblen troços esgarrapats del fons del mar.



Among  various groups, the Taiwanese  Bench 886 collective’s jewelry had already surprised me when I saw their exhibition in Munich during Schmuck this year and I am very happy that Heng Lee won the prize Arte y Joya. The exhibition by the Basilica Gallery titled “My Jedwabnego Z …” struck me, coming out of that dark room full of symbols and memories. I considered the atrocities of which we are capable and how difficult it is to recognize our faults and to ask for pardon.  Jewelry can also accomplish this,  reminding us of the things we never want to happen again.


Entre els diversos col·lectius hi havia el dels taiwanesos Bench 886, les seves joies ja em van sorprendre en l’exposició que havia vist a Munich durant l’Schmuck d’aquest any i estic molt contenta que en Heng Lee s’emportés el premi Arte y Joya. L’exposició de la Galeria La Basílica titulada “Z Jedwabnego My…” em va impactar, en sortir d’aquella habitació fosca plena de símbols i records vaig pensar en les barbaritats que som capaços de fer i en com ens costa assumir els errors i demanar perdó, la joieria pot servir també per això, per recordar-nos allò que no volem que torni a passar mai més.



To walk  among so many jewels and jewelers gives me a sense of well-being, though I did not have eyes wide enough to see it, nor enough ears to hear everything I hoped to.  It was like floating in a sea full of undiscovered treasures. During the final hour of the last day, I spent a while looking around the exhibition space and feeling happy and lucky to have been able to experience this avalanche of good experiences. Then, Pilar Garrigosa stood there with me a while. As we talked I could see Giampaolo Babetto’s magnificent earrings that she  was wearing proudly and I thought how lucky it is that there are people like her who love art and jewelry.  To think about contemporary jewelery every day arouses more interest, because when people choose a jewel to wear we are displaying a little bit of ourselves and by showing it to others we are saying  things about who we are and what we like, as well as knowing who made ​​the piece and what they tried to express, all wrapped around an emotional charge to make it an object with its own life.


Caminar entremig de tantes joies i tants joiers em causava una sensació de benestar, no tenia prou ulls per veure-ho tot ni prou orelles per escoltar tot el que hagués volgut, era com flotar en un mar ple de tresors per descobrir. El darrer dia, durant la darrera hora, vaig passar una estona observant tot l’espai de l’exposició i em vaig sentir feliç i afortunada d’haver pogut viure tot aquest allau de bones experiències, llavors la Pilar Garrigosa es va aturar allà amb mi una estona, mentre parlàvem vaig poder contemplar les magnífiques arracades del Giampaolo Babetto que lluía amb orgull i vaig pensar que és una sort que hi hagi persones com ella, que estimen l’art i les joies. Crec que la joieria contemporània cada dia desperta l’interès de més persones perquè quan escollim una joia per posar-nos-la al damunt  la fem una mica nostra i en mostrar-la als demés diem coses de com som i què ens agrada, així com també el saber qui ha fet la peça i  el que pretenia expressar l’embolcalla d’una càrrega emocional que la converteix en un objecte amb vida pròpia.




2 Responses to “JOYA Barcelona 2014. My Visit.”

  1. Thanks for this great post Montserrat! Very informative, full of wonderful jewelry. I wish I could be there!

  2. Linda Savineau says:

    Nice description of everything that was going on. You make me want to go next year too !

Leave a Reply