Monday, April 16th, 2012

Marc Monzó at His Workshop in Barcelona

 

 

Marc Monzó shares a space with two designers in an ancient factory in downtown Barcelona where one can find the studios and workshops of different artisans, designers and artists, as well as an art gallery.

 

En Marc Monzó comparteix espai amb dos dissenyadors en una antiga fàbrica, al centre de Barcelona, on hi ha els estudis i tallers de diferents artesans, dissenyadors i artistes, així com una galería d’art.

 

 

 

 

One of the first things he told me when I came into his workshop was that it was much too full and needed a cleaning to empty it since emptyness is an important concept in his creative work.  In my opinion, it was like a mirror view of his pieces, with a determined order and simplicity and one could feel the work in progress.

 

Una de les primeres coses que em digué en entrar al seu taller va ser que estava molt ple i calia fer neteja per buidar-lo, nogensmenys el buit és un concepte important dins el seu treball creatiu, a mi em semblà que era com un mirall de les seves peces, hi havia un determinat ordre i simplicitat i s’intuïa el treball en procés.

 

 

 

 

Marc, who believes in the continuous discipline of going to the studio every day and also knows that this is the way for him to obtain good results, uses drawings when he needs to remember certain ideas or needs to find a solution to some technical problem.  It is when he works with his own materials, however, going back and forth from the table to the bench, that he gives form to the idea, trying, as he says, to reach to the synthesis.

 

En Marc, que creu amb l’esforç continuat d’anar cada dia al taller perquè sap que és com aconsegueix bons resultats, acostuma a dibuixar quan té la necessitat de recordar determinades coses o bé per solucionar algun problema tècnic, però és treballant amb el propi material, en un anar i venir de la taula a l’astellera, que va donant forma a la idea tot intentant, com ell diu, arribar a la síntesi.

 

 

 

His jewels are reflections of jewelry itself or the fruit of analysis of things that happen in the objects or in the nature of materials themselves.  He shows me two objects that are important references for him: a tea box from Japan; and glasses that his grandfather made.

 

Les seves joies són reflexions sobre la joieria en si mateixa o fruit de l’anàlisi de coses que pasen en els objectes o en la naturalesa dels propis materials i em mostra dos dels objectes que per a ell són referents importants, una capsa de tè del Japó i unes ulleres que va fer el seu avi.

 

 

 

 

He likes to collect and sometimes he re-visits things that will later serve him in the creation of jewels, such as small sticks of plastic that he gathers on the beach for the best way the sea the polishes them.  At the same time, we speak about sea and our move to Formentera in the nineties.  He tells me that he has very good memories of the time he worked at Enric Majoral’s workshop. But now it has been some time since he travelled to the island and I informed him that, unfortunately, it has changed a lot.

 

Li agrada col·leccionar i a vegades reuneix coses que després li serviran per fer joies, com ara els palets de plàstic que recull de la platja perquè el mar els poleix de la millor manera. Així, tot parlant del mar ens traslladem a la Formentera dels anys 90 i m’explica que guarda molt bon record del temps que va treballar al taller de l’Enric Majoral. Ara, però, fa temps que no ha trepitjat l’illa i li comento que, disortadament, ha canviat molt.

 

 

 

 

For Marc Monzó, good knowledge of the trade is important, as is the domain of traditional technologies, and one of his fantasies is to work for a few months in a workshop of fine jewelry.   In this sense he refers to Puig Doria, the jewelers in Barcelona, as a example of good Catalan design from the sixties that, he says, are always made with good combinations of different materials.

 

Pel Marc Monzó és important el bon coneixement de l’ofici i el domini de les tècniques tradicionals, una de les seves fantasies seria treballar durant uns mesos en un taller d’alta joieria, en aquest sentit em cita Puig Doria, joiers de Barcelona, com a exemple de bon disseny català dels anys seixanta que, segons ell, combinaven sempre diferents materials de forma admirable.

 

White Form. Pendant. Printed nylon. 65x50mm. 2011

 

His most recent pieces are reflections on the concept of “hand made.”  After designing the collection on the computer, he ordered 3D forms to be manufactured.  The first time his hands touched the nylon jewels was when they were already finished.

Les seves darreres peces responen a una reflexió sobre el concepte del “fet a mà”, després de dissenyar la col·lecció amb l’ordinador la va fer imprimir en 3D i la primera vegada que les seves mans van tocar les joies de nylon fou quan ja eren acabades.

 

X earrings. Earrings. 18k gold. 27x15mm. 2010

 

Fire. Brooch. 18k gold. 65x65mm. 2010

 
Currently, he is collaborating on a project about objects along with the artist David Bestué and soon he will participate in upcoming group exhibitions in Melbourne, London, Japan and Poland, while he is also preparing a solo exhibition at Gallery Funaki in September.

You can find more information on his website and on his Klimt02 page.

 

Actualment col·labora en un projecte sobre els objectes amb l’artista David Bestué i properament paticiparà en varies exposicions col·lectives a Melbourne, Londres, Japó i Polònia, així com també està preparant una exposició individual pel setembre a la galeria Funaki.

Podeu trobar més informació al seu  web i a la seva pàgina de Klimt02.

 

 


Leave a Reply

*